22 h F. Català-Roca, espai de fotografia. Nova seu: Llançà 21
BERNAT ARMANGUÉ "Go well Tata / Nelson Mandela 1918 – 2013”
JUAN MANUEL CASTRO PRIETO “Caín”
"No
hay ley, ni juez" Caín
FERNANDO MOLERES “Breaking the Circle”
Aquest projecte desenvolupat a Sierra Leone, es centre en els conflictes que tenen els menors amb la llei, així com les noves realitats a les que s'enfronten, després de ser encarcerats sota condicions terribles. Els menors són alliberats després de llargs períodes a la presó sense rehabilitació. Aquest assaig fotogràfic segueix la vida dels menors alliberats de la presó de Pademba, tant dels que han tornat als carrers mirant de sobre viure, fins aquells que són cuidats per la ONG Àfrica Menor Libre (FMA). Aquesta associació ofereix un programa de reintegració a través del treball o l'escolarització.
TONI AMENGUAL "Algo en lo que creer”
TONI AMENGUAL "Algo en lo que creer”
Quitad los pendientes de oro de las orejas de vuestras mujeres, de vuestros hijos y de vuestras hijas, y traédmelos. [...] Él los tomó de sus manos y les dio forma con buril, e hizo de ellos un becerro de fundición. Y ellos dijeron: Este es nuestro dios.
Exodo 32.
ARNAU BLANCH “Fantasmes”
L'ansietat és un estat d'ànim disfuncional que és una constant en la meva vida personal. "Fantasmes" es va convertir en una tàctica per a lidiar amb això, amb l'esperança de que tota por irracional pot desaparèixer, en el que aquesta por no és concloent ni eternament paralitzant. "Fantasmes" és un projecte en el que les fotografies no construeixen una realitat llegible d'un mode linial. Les imatges construeixen una emoció, serveixen més per a entendre una visió possible d'una problemàtica personal.
"Fantasmes" parteix d'un fet molt concret: portar una càmera de fotos amb mi en tot moment per explorar una realitat no buscada a priori. Si no aquella que pot aparèixer en qualsevol instant. A això s'uneix una qüestió d'índole personal, utilitzar un projecte fotogràfic com una estratègia per a sobre portar un estat emocional: l'ansietat.
BEGO ANTON “Butterfly days”
En un petit poble del sur d'Anglaterra, existeix un grup de persones que sent una gran passió per les papallones i les arnes. No per la seva bellesa, ni els seus colors, ni pel seus moviments, si no per tot això junt. Coneixen els seus costums, els seus noms en llatí. Col·leccionen llibres sobre elles. Les observen i cataloguen. Inclús, cultiven plantes que les atreuen per, així, tenir-les més a prop. No entenen com alguns gaudeixen caçant-les.
Butterfly
Days una història d'amor entre homes i papallones.
CARME SECANELLA “Estampas”
JORDI RUIZ “Ramallahs Youth at a Crossroads”
Ramallah, la capital
de facto de Palestina, ha viscut un creixement econòmic sense precedents en
els darrers cinc anys. El boom immobiliari és un dels signes més evidents del
creixement econòmic de Cisjordània,
estimat a un 8% anual. Alguns analistes ho atribueixen a la relativa
estabilitat política dels darrers anys, que ha comportat una relaxació dels
checkpoints i els controls de moviment a que son sotmesos els Palestins des de
la Segona Intifada, i a l'ajuda internacional. Però amb un deute públic
creixent i amb la inversió estrangera com a important font d'ingressos, molts
temen que aquesta bombolla pugui esclatar. Avui en dia la
generació nascuda amb els acords d'Oslo veu a Ramallah un espai de llibertat,
amb actituds relaxades i entreteniments difícils de trobar en altres ciutats de
Cisjordània.Tot i axí, es troben
en una cruïlla, intentant equilibrar aquest estil de vida modern amb la
tradició que dictada una societat com la Palestina. Mentre que l'ocupació no és
tant visible com fa uns pocs anys, encara afecta la vida diària; poden estudiar
o tenir una hipotèca, però veuen el futur amb incertesa quan l'economia i els
seus moviments están encara controlats per Israel.
Amb un alt nivell d'atur i
un profund desafecte per la casta política, les esperançes per al futur es
veuen borroses, i el miratge del creixement econòmic sebre fondre's. Quan s'els
pregunta per les converses de pau, s'encongeixen d'espatlles per dir “si, altre
cop igual”.
PEP BONET “Röadkill ”
